La campanya de sensibilització a Terrassa també contempla la filmació i producció de dues càpsules de vídeo,
En la primera càpsula s’explica què és la Càtedra UNESCO de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Terrassa, la qual treballa entorn al desenvolupament humà sostenible.
Parlen del cas dels departaments de Sucre i Córdoba, a Colòmbia, on conflueixen tres dels principals rius del país i durant sis mesos l’any es produeixen inundacions permanents. Estudien com anteriorment les comunitats locals s’adaptaven a tenir accés a l’aigua tant en èpoques de sequera i inundació, permetent un equilibri entre l’aigua, l’alimentació, l’energia i l’ecosistema. S’estudia el aquest model d’Amèrica llatina, com un model adaptat a la natura, amb beneficis socials a la zona, i com un model replicable d’adaptació a condicions climàtiques extremes.
La segona càpsula tracta tant la situació actual com història de l’aigua a Terrassa. El síndic de greuges de Terrassa explica com s’abasteix d’aigua. També s’explica que, en motiu de la finalització de la concessió, es va fer una reivindicació per demanar la reversió del servei de gestió l’aigua com un bé bàsic i que fos gestionat de manera directa per l’ajuntament de Terrassa. A partir d’aquí neix la decisió de recuperar la gestió pública de l’aigua de Terrassa, per part de l’empresa pública Taigua.
Per tal d’avançar cap a unes polítiques públiques que incorpori la veu de la ciutadania de Terrassa es crea l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT). L’OAT té diferents grups de treball tals com indicadors i control social, Dret Humà a l’Aigua i justícia social, qualitat aigua, dones d’aigua i, entre d’altres, la taula educació la qual divulga els valors de la nova cultura de l’aigua. El principi de l’OAT és entendre l’aigua com un Dret Humà i universal, i per tant, s’ha de garantir el seu accés a totes les persones al marge de la seva situació econòmica i social.
L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona explica que Terrassa és una ciutat sense cursos permanents d’aigua i com, històricament, la ciutat ha après a viure en un context d’escassedat d’aigua i, actualment, se’n poden extreure lliçons pel context d’emergència climàtica que estem vivint.
