Quan no hi ha accés a una quantitat mínima d’aigua en condicions, ja sigui perquè aquesta és escassa, de mala qualitat o es troba massa lluny, resulta impossible mantenir una higiene personal adequada i els problemes de salut no triguen a aparèixer. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el 80 per cent de totes les malalties infeccioses en el món està associat a aigua en males condicions.
L’aigua i el sanejament estan directament associats amb les taxes de mortalitat infantil (veure figures 1 i 2 del gràfic següent). Dels 60 milions de morts registrades en el món el 2004, 10,6 milions (gairebé el 20%) van ser morts de nens menors de cinc anys. El nombre de morts associades a la doble amenaça de l’aigua bruta i el sanejament insuficient no s’aprecia globalment. A escala mundial, la diarrea acaba amb la vida de més persones que la tuberculosi o la malària; la diarrea té un efecte en la mortalitat infantil 5 vegades superior a la que té el VIH / SIDA.
Malalties relacionades amb l’aigua
Les malalties relacionades amb l’aigua se solen dividir en les següents categories: transmeses per l’aigua (com les infeccions diarreiques transmeses per l’aigua contaminada amb excrements), causades per condicions insalubres (vinculades amb el contacte als ulls o la pell amb aigua contaminada) i d‘origen aquàtic (causades pels paràsits trobats en l’aigua contaminada). A vegades s’inclou una quarta categoria que contempla les malalties causades per insectes vectors, com el dengue i la malària.
Les malalties provocades per un accés a l’aigua i al sanejament inadequat són múltiples, el seu abast a la població és gran i el seu impacte sobre la salut, sovint, fatal (les següents dades són de l’OMS, Organització Mundial de la Salut):
Diarrea
-
1,8 milions de persones moren cada any a causa de malalties diarreiques (inclòs el còlera); un 90% d’aquestes persones són nens menors de cinc anys, principalment procedents de països en desenvolupament.
-
Es pensa que un 88% de les malalties diarreiques són producte d’un abastament d’aigua insalubre i d’un sanejament i una higiene deficients.
-
La millora de l’abastament d’aigua redueix entre un 6% i un 21% la morbiditat per diarrea, si es comptabilitzen les conseqüències greus.
-
La millora del sanejament redueix la morbiditat per diarrea en un 32%.
-
Les mesures d’higiene, entre elles l’educació sobre el tema i la insistència en l’hàbit de rentar-se les mans, poden reduir el nombre de casos de diarrea fins a un 45%.
-
La millora de la qualitat de l’aigua de beguda mitjançant el tractament de l’aigua domèstica, per exemple amb la cloració en el punt de consum, pot reduir entre un 35% i un 39% els episodis de diarrea.
Paludisme
-
1,3 milions de persones moren cada any de paludisme; d’aquests, un 90% són nens menors de cinc anys.
-
Cada any es produeixen 396 milions de casos de paludisme. La major part de la càrrega de morbiditat es registra a l’Àfrica, al sud del Sàhara.
-
La intensificació del regadiu, les preses i altres projectes relacionats amb l’aigua contribueixen de forma important a aquesta càrrega de morbiditat.
-
La millora en la gestió dels models de recursos hídrics redueix la transmissió de la malària i d’altres malalties de transmissió vectorial.
Esquistosomosi
-
Es calcula que 160 milions de persones pateixen esquistosomosis.
-
La malaltia causa desenes de milers de defuncions cada any, principalment a l’Àfrica subsahariana.
-
Està estretament relacionada amb la falta d’higiene en l’evacuació d’excretes i amb la manca de serveis propers d’abastament d’aigua potable.
-
El sanejament bàsic redueix la malaltia fins a un 77%.
-
Els reservoris artificials i les obres de regadiu mal dissenyades són les principals causes de l’expansió i la intensificació de l’esquistosomosis.
Helmintosi intestinals (ascariasi, trichuriasis, anquilostomiasi)
-
133 milions de persones pateixen greus infeccions degudes a helmints intestinals, que sovint tenen conseqüències greus com alteracions cognitives, disenteria important o anèmia.
-
Aquestes malalties causen unes 9400 defuncions cada any.
-
L’accés als serveis d’aigua potable i sanejament i la millora de les pràctiques d’higiene poden reduir la morbiditat per ascariasi en un 29% i la morbiditat per anquilostomiasis en un 4%.
Encefalitis japonesa
-
Un 20% dels casos clínics d’encefalitis japonesa amb símptomes clínics moren, i un 35% pateixen lesions cerebrals permanents.
-
La millora de la gestió del models de recursos hídrics per al regadiu redueix la transmissió de la malaltia en el sud d’Àsia i a l’Àsia oriental i sud-oriental.
Hepatitis A
-
Hi 1,5 milions de casos d’hepatitis A clínica cada any.
Arsènic
-
A Bangladesh, entre 28 i 35 milions de persones consumeixen aigua de beguda amb elevats índexs d’arsènic.
-
Es calcula que a Bangladesh hi ha 1,5 milions de casos de lesions cutànies relacionades amb la presència d’arsènic en l’aigua de beguda.
-
En molts països, com l’Argentina, Bangladesh, Xile, Xina, Índia, Mèxic, Tailàndia i els Estats Units, s’han trobat aigües subterrànies contaminades amb arsènic.
Fluorosis
-
A la Xina, més de 26 milions de persones pateixen fluorosi dental a causa de les altes concentracions de fluorur a l’aigua de beguda.
-
A la Xina, més d’1 milió de casos de fluorosi òssia es poden atribuir a l’aigua de beguda.
-
Les principals estratègies de mitigació consisteixen en explotar l’aigua de les profunditats marines, utilitzar aigua dolça, construir reservoris i procedir a la defluorización.
Per la seva banda, el tracoma es tracta d’una malaltia que es desenvolupa amb facilitat en entorns amb escassetat d’aigua dolça i sanejament deficient. Es transmet a través de les mans i les mosques que es posen a la cara i s’alimenten dels fluids oculars. Els nens són el seu objectiu preferit. Segons l’OMS, uns 8 milions de persones pateixen de ceguesa a causa del tracoma, d’un total de 84 milions d’afectats. La malaltia és endèmica a 55 països. Una vegada que la malaltia arriba a una fase avançada, només es pot tractar amb cirurgia. Tot i que és relativament simple i només costa $ 10, la cirurgia se’ls nega a molts pacients. Les llars pobres es veuen afectats de manera desproporcionada, ja que la malaltia està fortament relacionada amb l’amuntegament i la manca d’aigua segura per al rentat. Es calcula que les pèrdues de productivitat com a conseqüència del tracoma ascendeixen a $ 2.900 milions a l’any.
En molts dels països en desenvolupament, l’aigua bruta és una amenaça fins i tot major per a la seguretat humana que els conflictes violents. L’aigua bruta i la manca de sanejament estan directament associats a l’enorme diferència d’oportunitats que separen els nens nascuts en països desenvolupats dels nens nascuts en països menys desenvolupats. Si bé l’esperança de vida es troba en augment en els països en desenvolupament, la taxa de creixement i el progrés cap a la convergència amb els països desenvolupats es veuen retardats pel dèficit d’aigua i sanejament.
Sovint oblidem la importància de poder disposar d’un accés a l’aigua neta i als serveis adequats de sanejament. No obstant això els països desenvolupats han experimentat fa ja més d’un segle la millora espectacular de la salut pública de la seva població a causa de les millores en l’abastament i sobretot en el sanejament. Així la purificació de l’aigua explica gairebé la meitat de la reducció de la mortalitat als EUA durant el primer terç del segle XX i a la Gran Bretanya. Gràcies en bona part a les reformes en el sanejament, l’esperança de vida va augmentar en 15 anys en només un espai temporal de 40 anys.
Per tant, poder accedir de manera segura a una mínima quantitat d’aigua neta i a un sanejament adequat és un factor determinant per reduir la mortalitat i, en general, poder millorar la qualitat de vida.