Memòria líquida

En un temps no gaire llunyà, la mare escalfava aigua i omplia un cossi fondo per banyar a la meva germana i a mi.

Per estalviar l’aigua tan sols ho podíem fer un cop per setmana, en dissabte o diumenge.

La roba també es rentava una vegada a la setmana, tanmateix la roba petita es rentava quan feia falta en el safareig que hi havia a cada casa, qui no en disposava, havia d’anar als safareigs públics.

Pujàvem a dalt del terrat a estendre la roba, i mentrestant, la meva germana i jo, tot fent les tafaneres, entràvem en una estança petita on hi havia els dipòsits de l’aigua.

En ells s’hi recollia l’aigua de la pluja que servia per abastir les diverses cases.

Com un joc, cada cap de setmana amb el pare anàvem a buscar aigua a la font d’en Fargues o a la de sota del Tibidabo. Aquella aigua servia per beure i cuinar.

En aquell temps les pluges eren més freqüents que ara. El clima atmosfèric era més pur, no hi havia tantes indústries, ni tants cotxes.

Jo crec que la gent que havia viscut la guerra donava més sentit al que tenien i era molt més respectuosa amb el medi ambient i amb el seu entorn.

Rosa Maria Marquès
13/01/2014