Desertificació i canvi climàtic

S’ha comprovat que hi ha una tendència a la sequera que agreuja la situació tant d’abastament com de capacitat d’accés a les fonts d’aigua potable al món. El National Center for Atmospheric Research (NCAR) va informar que el percentatge de superfície terrestre afectada per sequera severa es va duplicar entre els anys 1970 i 2005. la sequera es va estendre àmpliament sobre gran part Europa, Àsia, oest i sud d’Àfrica, Canadà i est d’Austràlia. En països com Nigèria, la desertificació avança prop de 2.000 km2 l’any.
Per la seva banda, el Gravity Recovery and Climate Experiment (GRACE) de la NASA, mitjançant observació satel•lital, ha identificat recentment zones d’especial cura per la seva evolució hidrològica, grans àrees d’Àfrica, parts de l’Índia i la vall central de Califòrnia. També va constatar la reducció anual de 21,6 mil•límetres d’aigua a la profunditat del riu Congo, el que significa que cada any deixen de circular per aquest riu 260.000 m3 d’aigua, alguna cosa així com el cabal anual de 20 rius Ebre.
Un altre informe realitzat per l’Oficina Meteorològica d’Anglaterra l’any 2006 va reproduir les tendències globals totals de disponibilitat d’aigua en els últims 50 anys i després va aplicar el model per predir el futur. L’estudi mostra que l’extensió actual de la sequera podria duplicar-se a finals del s. XXI, amenaçant la supervivència de milions de persones.
D’altra banda, el canvi climàtic afecta les fonts d’aigua dolça de diverses maneres. A mesura que els oceans pugen de nivell, envaeixen més aiguamolls, tot i que aquests ja es troben assetjats. Els aiguamolls han estat anomenats els ronyons dels sistemes d’aigua dolça perquè filtren i purifiquen la brutícia i les toxines abans que arribin als rius, als llacs i als aqüífers (així com els boscos són els pulmons de la biosfera, ja que absorbeixen la contaminació i eviten les inundacions). De fet, a mesura que l’escalfament global eleva la temperatura de la Terra, l’aigua emmagatzemada al sòl, que és necessària per mantenir el cicle d’aigua dolça, s’evapora amb més rapidesa. L’aigua en els llacs i rius també s’evaporarà més ràpid, i les cobertures de neu i gel que alimenten aquests sistemes hídrics es tornaran més escassos.
En un informe de 2007 de l’agència Christian Aid s’adverteix que el canvi climàtic i la reducció d’aigua en el cicle hidrològic seran causants de fins a mil milions de refugiats, molts d’ells per pèrdua d’aigua. Un altre estudi de l’acadèmic Normand Myers conclou que per al 2050 és molt possible que es quintupliqui la superfície de territoris afectats per sequera “extrema”. Finalment, d’acord amb Sir John Houghton (2006), l’escassetat d’aigua serà l’amenaça climàtica més terrible i visible en els països en desenvolupament.