El 22 de març de cada any, per iniciativa de Nacions Unides, es commemora el dia mundial de l’aigua amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre la problemàtica general de l’aigua a través de temes rellevants. Aquest 2020 s’ha triat incidir en les relacions entre el canvi climàtic i l’aigua, atès que tant els impactes com les polítiques d’adaptació al canvi climàtic incideixen i es relacionen directament amb l’aigua.
Existeix un ampli consens social i científic en què els impactes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics suposaran modificacions substancials en la disponibilitat, qualitat i quantitat d’aigua per als ecosistemes aquàtics i les necessitats humanes bàsiques, amenaçant el gaudi efectiu dels drets humans a l’aigua i al sanejament. En aquest sentit, la sobirania alimentària, la salut humana, els assentaments urbans i rurals, la producció d’energia, el desenvolupament industrial i econòmic, l’ocupació i els ecosistemes depenen de l’aigua i, per tant, són vulnerables als impactes del canvi climàtic.
L’escenari anterior es concreta amb rotunditat al territori tant català com espanyol, com es posa en evidència en els estudis realitzats per institucions públiques especialitzades, en les quals es conclou que en els escenaris futurs es presentaran notables increments de la temperatura mitjana, una tendència recessiva de les precipitacions -especialment en l’àmbit mediterrani-, i una menor disponibilitat de cabals fluvials, els valors mitjans dels quals disminuiran fins a un 20% a final de segle. També es constata una alteració important dels patrons temporals i espacials de pluja, la qual cosa suposarà la intensificació de processos d’erosió i sedimentació i un augment substancial de riscos de sequera -que seran més freqüents, llargues i intenses-, i d’inundacions, produïdes per crescudes més freqüents i amb majors cabals màxims.
Els canvis hidrològics induïts pel canvi climàtic suposen desafiaments a la gestió sostenible dels recursos hídrics, que ja estan sota una forta pressió, en moltes regions del món, estimant-se que en 2050, al voltant del 52% de la població mundial viurà en regions amb escassetat d’aigua i que, segons OXFAM, fins ara cada any uns 20 milions de persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars a causa dels desastres provocats pel clima, posant en la palestra la importància de les migracions ambientals, que no faran més que guanyar en intensitat amb l’avanç del canvi climàtic.
Però els impactes del canvi climàtic afecten de manera desigual al Planeta, incidint especialment sobre les regions i sectors socials més vulnerables i empobrits, situant el problema en termes de lluita contra la pobresa, equitat i defensa dels drets humans, exigint un enfocament que superi les polítiques de mitigació vigents basades en criteris mercantils que, en cap moment, qüestionen els models productius, energètics, de mobilitat i consum, que estan en el moll de l’origen del canvi climàtic.
Els escenaris futurs definits en els estudis científics JA S’ESTAN PRODUINT, per la qual cosa és necessari ACTUAR JA, en el marc de l’assumpció d’una situació d’emergència climàtica; en aquest sentit la Red de Agua Pública (RAP), a la que pertanyem ESF, ja es va pronunciar en ocasió de la COP25 que va tenir lloc a Madrid al desembre de 2019. És necessari que la presa de decisions a curt termini tingui en compte:
- Declarar l’emergència climàtica i, per tant, actuar en conseqüència
- Elaborar amb participació ciutadana i tramitar immediatament la llei de canvi climàtic i transició energètica
- Revisar i actualitzar de manera participativa la planificació relativa a la mitigació i adaptació al canvi climàtic establint objectius conseqüents amb l’actual situació d’emergència climàtica
- Assumir en les polítiques de canvi climàtic un enfocament de drets, que afectaran especialment els serveis bàsics que tenen la consideració de drets humans -com la salut, educació, alimentació, sanitat i aigua i sanejament¬-, garantint el seu accés universal i la gestió no lucrativa, pública, transparent, amb participació ciutadana i rendició de comptes. La crisi sanitària del coronavirus ha posat de manifest tant la importància de l’aigua d’aixeta i els drets humans a l’aigua i al sanejament, com els efectes negatius de les polítiques privatitzadores i la necessitat de mantenir institucions públiques robustes
- Impulsar decididament les mesures d’adaptació al canvi climàtic relacionades amb l’aigua, que han d’escometre’s assumint els drets a l’aigua i al sanejament
- Fomentar, generar i compartir el coneixement relatiu al canvi climàtic en els àmbits institucionals, acadèmics i ciutadans.
Font: Red de Agua Pública (RAP)
