Avui estrenem una nova càpsula de video de Memòria Líquida dins la campanya
#SomAigua http://somaigua.cat/ que es duu a terme conjuntament amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
En aquesta ocasió relatem l’experiència de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes en l’agermanament amb Puerto Cabezas (Bilwi) a Nicaragua. Puerto Cabezas es la capital de la regió Nord del Carib, una ciutat on té presència l’ètnia misquita.
Es tracta d’una relació que va iniciar-se arrel de la revolució sandinista a Nicaragua, un període en el qual diversos municipis de Catalunya es van agermanar amb pobles de Llatinoamèrica sota la lògica de la solidaritat internacional.
La càpsula explica l’experiència del treball a Puerto Cabezas, per a la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS). A terreny es va haver de fer un diagnòtic molt específic per veure quin sistema calia implementar per a que la gent efectivament tingués aigua; si no podia ser les 24h del dia, com a mínim per a poder acumular-la i poder-ne tenir-ne la major part de l’any.
El diagnòstic va desvetllar que l’acumulació de l’aigua de pluja podia ser clau per a assolir aquest objectiu. Es va plantejar la instal·lació de dipòsits d’aigua amb una canalització que va fins al sostre de la vivenda. L’aigua de la pluja que s’acumula al sostre es canalitza fins al dipòsit i s’emmagatzema, així les famílies poden autoabastir-se cada dia. Actualment aquesta actuació per garantir l’aigua potable s’està complementant amb actuacions per al sanejament, amb la instal·lació de letrines.
La implicació de les famílies i les comunitats en el projecte és clau per a l’èxit del mateix. Totes les persones que treballen al projecte són comunitàries, i es formen durant aquest procés. Alhora, es conforma un comité o consell d’aigua potable, format per 7 o 8 persones, que vetllen perquè la gent utilitzi bé el sistema i perquè si hi ha algun tipus d’avaria sigui assumida col·lectivament. També des d’aquest òrgan es decideixen els objectius i properes passes en la implementació del projecte, per exemple donant prioritat a la instal·lació dels dipòsits en llars que es troben en una situació de més necessitat que d’altres: dones vivint soles, o allà on hi ha infants.
En definitiva, s’aconsegueix una implicació i responsabilitat col·lectiva sobre un bé comú com l’aigua que determina poder viure dignament. Al voltant de 500 famílies durants els últims 8-10 anys han vist, doncs, aquest avenç en la garantia del DHAS en el seu dia a dia.
Encara a dia d’avui segueixen instal·lant-se aquests dipòsits, fins que puguin donar cobertura a tota la població. Això significarà, per exemple, que cap dona o nena hagi d’anar a buscar aigua a indrets allunyats, posant en perill la seva integritat, sent violada o assassinada, fet que ja ha esta denunciat a nivell internacional per diversos organismes, donada la feminització de la tasca d’abastiment de l’aigua a les llars.
En experiències com aquesta veiem de manera tangible el significat de la cooperació i la solidaritat internacional, on l’agermanament entre pobles traspassa qualsevol placa d’agraïment pel finançament d’un projecte i es transforma en una eina per a l’aprenentatge mutu sobre problemàtiques globals i per a la sensibilització de la ciutadania.
L’ajuntament de Sant Pere de Ribes treballa, en aquest sentit, per la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), on el DHAS és el sisè d’ells.
Podeu trobar les últimes càpsules de Memòria Líquida, relatant l’experiència d’altres municipis amb l’aigua com a bé comú i dret humà, als següents links: