Per l’aigua, cooperem

A pesar de que bona part de la Terra està coberta per aigua -d’aquí li ve el qualificatiu de Planeta Blau-, aquella que realment podem aprofitar és una part mínima del total: només un 3% és aigua dolça. Al seu temps, aquesta aigua dolça es troba bàsicament en forma de gel als pols (70%) i aqüífers subterranis (29%), de manera que menys de l’1% de l’aigua dolça circula pels rius i llacs dels continents.

L’aigua és un agent central de desenvolupament. Tal com constata el Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament, “al llarg de la història, el progrés humà ha depès de l’accés a una aigua neta i de la capacitat de les societats per aprofitar el potencial de l’aigua com a recurs productiu”.

Tanmateix, es preocupant la situació que vivim amb un recurs com és l’aigua dolça: a dia d’avui 783 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable i 2.600 milions no tenen accés a un sanejament adequat. És el que es coneix com a Crisi Mundial de l’Aigua.

Com s’ha arribat a aquesta situació? És difícil establir una sola causa que doni totes les explicacions, però sí que podem trobar un conjunt de factors que sens dubte han jugat un paper important.

Des d’una perspectiva ambiental es fa necessari comprendre que l’aigua és un bé comú poc disponible. A aquest fet cal afegir-hi una sèrie d’alteracions als ecosistemes que hem provocat com a espècie, molt especialment a partir de la Revolució Industrial: sobreexplotació de rius i aqüífers, salinització de les masses d’aigua, contaminació del medi hídric, i el canvi climàtic, que porta i portarà alteracions profundes en la fertilitat del sòl i inundació de zones costaneres.

La insostenibilitat ambiental que pateix l’aigua té efectes devastadors sobre les poblacions més desafavorides: les malalties relacionades amb l’aigua són la segona causa de mort infantil al món, i es calcula que més de la meitat dels llits dels hospitals estan ocupats per persones amb malalties que tenen el seu origen o vector en l’aigua.

La recol·lecció de l’aigua també és un factor important a considerar, ja que sovint cal recórrer importants distàncies fins al punt de subministrament, Aquesta tasca la porten habitualment a terme les dones: a l’Àfrica sub-sahariana es calcula que dediquen un total de 40.000 milions d’hores anuals a la recol·lecció d’aigua, xifra equivalent al treball d’un any per al total de la població activa de França.

Cal destacar el reconeixement que tingué el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament a l’Assemblea General de les Nacions Unides el juliol del 2010. Amb aquest reconeixement es constata que sense aigua no hi ha vida, i per tant, calen polítiques públiques que vetllin pel bé comú i assegurin un accés universal.

Però què significa a la pràctica reconèixer aquest dret? En primer lloc hem de tenir en compte que els Estats no reconeixen els drets humans sinó que els han de garantir. A més, els Estats no només els han de garantir sinó que també els han de respectar, protegir i promoure. Per tant tenen una obligació proactiva en el seu assoliment. Estem parlant doncs de garantir l’accés universal a l’aigua i al sanejament, als nostres ciutadans i a tota la humanitat, una meta que sens dubte resultarà indispensable per garantir la cohesió social i la dignitat humana i, per a la qual, serà imprescindible posar en marxar projectes i aliances solidàries.

Un dels mecanismes de solidaritat mundial ja existents és la cooperació al desenvolupament, entesa com les relacions que estableixen dues o més parts per tal de compartir experiències, coneixements i recursos que permetin augmentar el nivell de desenvolupament humà sostenible de les parts. En aquest context, la cooperació municipal es una realitat vàlida per enfocar els projectes de cooperació al desenvolupament, al tractar-se de l’administració pública més propera i més arrelada al territori.

Viure en un món globalitzat és prendre consciència de les realitats humanes que el conformen; com a éssers humans que som tots i totes, només les relacions de solidaritat ens poden ajudar en el camí de superació de les desigualtats construcció de la pau i un futur socialment just i ambientalment sostenible. Està a les nostres mans reivindicar-ho, agafar-ne les regnes i avançar.

A Vilafranca, el passat dijous 26 de març, s’ha posat en marxa la Campanya Som Aigua promoguda per l’Ajuntament de la vila, amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l’Associació Enginyeria Sense Fronteres, la Diputació de Barcelona i l’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *